Deixa és un projecte ambiciós. Potser el treball més arriscat de l’Araceli. Triar algunes de les melodies més inspirades de l’època daurada de la Bossa Nova, respectar la seva esència harmònica i melòdica i traslladar-les al món del jazz i la improvitsació, és un viatje difícil però sempre encoratjador i saludable. I si aixó es fa amb naturalitat i respecte,la música serà bona companya dels intèrprets i del públic.

Naturalitat amb els arranjaments, amb la fluïdesa dels ritmes, amb el cant suau i segur. I respecte per unes notes, uns acords i unes lletres que van sortir un dia de Brasil per donar una lliçó magistral a tot el món i convidar-nos a una nova forma d’entendre la música.

Amb el seu Quartet de jazz i alguns músics brasilers convidats, (Danilo Pinheiro, Paulinho Lemos i William Nunes) Araceli fa un repàs del seu repertori més estimat, cançons que ja tenia a la memòria o que ha redescobert. Tom Jobim, Carlos Lyra, Roberto Menescal, Baden Powell, etc. Sempre seran els grans autors de la Bossa Nova i a la vegada grans creadors de standards de Jazz com segueixen sent George Gershwin, Cole Porter o Victor Young.

<< tornar