“El ritme de les paraules” (Satchmo, 2005) és el segon disc de la cantant de jazz catalana Araceli Aiguaviva i el seu quartet. Aquest segon lliurament presenta música original creada especialment per gaudir d’un grapat de poemes que Joan Margarit dedica al jazz i als seus protagonistes (John Coltrane, Billie Holiday, Art Tatum, Charlie Parker, Clifford Brown…) amb una força molt especial que, de ben segur, es deu tant a la seva qualitat com a poeta com al seu interès per una música que ha marcat ja diverses generacions. En aquest cas volem servir un plat que vol arribar a les fibres més sensibles i més íntimes dels amants del jazz més calent.

Per primera vegada veu la llum un treball dedicat íntegrament a musicar, en el terreny del jazz, poemes de Joan Margarit.

La personal veu d’Araceli Aiguaviva acarona les paraules, es mostra potent i gaudeix improvisant. L’aposta era difícil –posar música als versos, fer jazz en català… -, però el resultat és francament estimulant.

L’equip que ha dut a terme aquest treball era una garantia d’èxit. D’entrada estava l’Aiguaviva Quartet, creat el 1994, i format per la cantant Araceli Aiguaviva, el pianista Jaume Vilaseca, el contrabaix Josep Maria “Curro” Gálvez i el bateria Ramón Díaz. Se’ls hi han sumat com a músics el percussionista Marc Vila, el saxofonista Víctor de Diego, el trompeta David Pastor i el guitarrista Vicenç Solsona, a més del quartet “a capel.la” Musdeveus, format per Mercedes Delclós, Elvira López, Carol Brunet i la mateixa Araceli Aiguaviva i la col·laboració de Diana Palau.

Estan, a més, els compositors de les melodies que donen forma al disc: Francesc Capella, que ha estat també el director musical del disc, Elisabet Raspall, Xevi García, Martí Ventura i l’esmentada Mercedes Delclós.

El primer disc de l’Aiguaviva Quartet, titolat simplement “Aiguaviva”, estava format per cançons prou conegudes del jazz de sempre i va sortir el 1999.

La idea d’aquest segon disc és que conformi també, quan calgui, una posada en escena multidisciplinar, amb la participació de Joan Margarit, i amb la projecció d´un audiovisual , així com amb diferents el·lements escènics, per arrodonir un espectacle que difícilment deixarà algú indiferent.

<< tornar