ARACELI AIGUAVIVA

La Vanguardia, octubre 2011

Crítica Deixa – Joan Anton i Corrales
18 de febrer 2011

ARACELI AIGUAVIVA i el seu darrer disc
La càlida veu d'Araceli Aiguaviva, la primera dama de la bossa nova a casa nostra, presentà el juliol passat a la barcelonina sala Luz de Gas el seu darrer treball (el tercer) "DEIXA" (CD refer. Nòmada 57) en el que hi desgrana catorze temes, gairebé tots "megaclàssics" d'aquest gènere musical del que n'és una apassionada i que actua com una vàlbula des compressora de la seva tasca diària com a jutgessa.

Recordem que la bossanova és el resultat del mestissatge entre la música tradicional brasilera i el jazz.

La maquetació de Deixa ens ofereix en un booklet adjunt, curiosament editat, les lletres de totes les cançons de l'àlbum. També s'hi explicita la dedicatòria de la cantant a la memòria del seu difunt espós, l'escriptor Josep M. Huertas i Clavería.

Se'ns fa molt difícil destacar qualsevol dels estàndards del gènere gravats en aquest disc i que van del O pato al Agua de beber. Impecabel, amb correcció acadèmica guarnida amb bonics cromatismes d'interpretació que fan els músics del combo acompanyant de la cantant: JAUME VILASECA (piano, teclats i arranjaments), RAMON DÍAS (bateria), JOSEP M. "CURRO" GÁLVEZ (contrabaix), JEPPE RASMUSSEN (saxos tenor i soprà), DANILO PINHEIRO (veu, guitarra espanyola i elèctrica), PAULINHO LEMOS (guitarra espanyola i veu). Invitat especial en Vivo Sonhando i So tinha de ser come voce WILLIAM NUNES (percussió).

Amb apunts extrets del nostre -malauradament- incomplert arxiu intentarem sintetitzar la trajectòria d'aquesta cantant catalana.

Fa una colla d'anys que és habitual la seva particiàció en els cicles "JAZZ A L'HIVERNACLE" del Parc de la Ciutadella de Barcelona.

Han passat deu anys des del seu debut discogràfic amb el CD Aiguaviva (segell: Satchmo/0011j) amb el que va animar el panorama del jazz vocal femení al nostre país, afegint-se a tres veus de cita obligada: Laura Simó, Carme Canela i Txell Sust. Pel juny del mateix any 2000 actuà a la Nova Cova del Drac de Barcelona. L'any següent registrem intervencions televisives (el febrer al programa ÀGORA del canal 33 i el juny a LA COLUMNA de Júlia Otero, a TV3). Al juliol fa un concert a la Casa de Cultura de Girona, on torna el mateix 2002 a l'acreditat Sunset Club gironí. Pel setembre ho fa al restaurant El Mirallet de Granollers.

El febrer de 2003 oficià al temple de la JAZZ CAVA DE TERRASSA aconseguint un cobejat desig. També participa activament en grups de veus femenines cantant a capel·la (MUS DE VEUS I CODA). El 28 de gener del 2006 torna a la Cava Terrassenca per a presentar el seu segon disc, dedicat integrament a musicar poemes inspirats en paisatges i protagonistes del jazz com Coltrane, Parker o Tatum: Aiguaviva canta Margarit -El ritme de les paraules; jazz de poeta (segell: Satchmo Jazz Records).

Deixa és possiblement el treball més arriscat d'Araceli Aiguaviva, cosa que no impedeix considerar-lo una veritable delikatessen. Parafrasejant la dita afirmem que Barcelona és bona si la bossa (nova) de l'Aiguaviva sona.

Crítica Deixa – José Manuel Pérez Rey
14 de febrer 2011

Aparte de ejercer como Magistrada Juez en Barcelona (con algo hay que ganarse la vida, pues está claro que el jazz no da para ello…) Araceli Aiguaviva es una de las voces más destacadas del jazz que ahora mismo se hace en Cataluña. Los más sagaces saben que Aiguaviva es parte del grupo vocal Divadams.
Este es el tercer disco de esta mujer, tras su debut, en el que interpretaba grandes standars del jazz, y después de un segundo disco donde puso voz y música a los poemas de Joan Margarit; ahora entra de lleno en el mundo de la bossa nova. La portada del disco no deja dudas “Bossa nova-jazz-Brasil”, y esto es lo que ofrece. Así que el que avisa no es traidor.

Araceli Aiguaviva – “Deixa”

El repertorio lo integran temas firmados por Tom Jobim –que es quien firma el mayor número-, Baden Powell, Vinicius de Moraes, João Gilberto o Roberto Menescal, entre otros. Y entre las canciones elegidas están temas imperecederos como “Agua de Beber”, “Samba de Bençao” o “Vivo Sonhando”.
Si Jobim le decía a Sinatra para desesperación de este, que “más despacio y más lento” cuando grabaron juntos; aquí Aiguaviva y su grupo han optado por todo lo contrario; rapidez, dinamismo y energía decidida es lo que, salvo en un par de ocasiones, domina en el disco.
Si se es admirador de la bossa nova y del jazz es muy difícil que este trabajo deje indiferente.

José Manuel Pérez Rey

Crítica Deixa – Alfredo Lorenzo
14 de febrer 2011

Deixa

Artista/Autor: ARACELI AIGUAVIVA*
Sello: Independiente , 2010
Estilo: voz – Jazz / Bossa nova

Info: Araceli Aiguaviva (voz)
Jaume Vilaseca (piano, teclados, arreglos), Josep Mª “Curro” Galvez (contrabajo, bajo eléctrico), Ramon Díaz (batería)

Participación especial de: Jeppe Rasmussen (saxo tenor, saxo soprano), Danilo Pinheiro (voz, guitarras), Paulinho Lêmos (guitarra acústica, voz), William Nunes (percusión).

3º disco de la cantante catalana de jazz (Barcelona, 1948) (fuera del mundillo musical, Iltma. Sra. D.ª Araceli Aiguaviva Baulies, Magistrada Juez del Juzgado de lo Penal 17 de Barcelona).
Acompañada por su grupo habitual liderado por el pianista Jaume Vilaseca, y con excelentes contribuciones del saxofonista danés Jeppe Rasmussen y del cantautor brasileño afincado en Barcelona Paulinho Lêmos, la magistrada-cantante da continuidad a su pasión artística improvisando con valentía (en Portugués), energía, delicadeza y mucho mucho swing sobre un repertorio irreprochable de clásicos de la Bossa Nova y de la MPB (estilos hacia los que muestra especial inclinación, desde el inicio de su trayectoria artística, allá por 1994).

Crítica b-ritmos.com
7 de setembre 2010

b-ritmos.com
17 de septiembre 2010
Candido Querol

“Deixa”
Discmedi, 2010

En la portada del disco de Araceli Aiguaviva, especifica Bossa nova y Jazz, así el posible comprador sabe a que atenerse, y la verdad es que no miente, dentro hay 14 canciones compuestas por músicos brasileños, Jobim y Vinicius se llevan la palma, pero interpretadas por músicos de jazz y además arregladas por un gran músico de jazz, el pianista Jaume Vilaseca. Influencia do Jazz el tema de Carlos Lyra con los teclados tremendos de Vilaseca y el Scat genial de Aiguaviva deberían ser claro ejemplo de por donde van los tiros, deliciosa. Llegir més »

Crítica “Deixa”
21 de juliol 2010

LA VANGUARDIA
julio 2010
ESTEBAN LINÉS

DEIXA
Bossa Nova-Jazz **
Nómada 57

Se ha optado por releer algunos incunables de la bossa nova más eterna ( Triste, Samba de una nota, Agua de beber, Samba de bençao), se ha conservado su estructura medular, se le ha llevado al terreno del jazz y es allí donde la voz de Araceli Aiguaviva certifica una admirable transmutación epidérmica y sanguínea. Arropada por habituales como Jaume Vilaseca o Ramón Díaz, la presencia de acertados colaboradores ( Paulinho Lemos, William Nunes) confiere un inmejorable plus de cercanía.

B!ritmos, 2010

Diari Avui, juliol 2010

Catalunya Ràdio, 2010

Jazz Butlletí, 2010

Jazz de tardor, 2010

La Factoria del Ritmo, agost 2010

El Públic, 2010

Barcelona Verda, juliol 2010

LaVanguardia, juliol 2010

Omnium cultural, juliol 2010

Trobades, desembre 2009

Jazz a la Ciutadella, desembre 2009

Viure als Pirineus, Juny 2006 – J. Anton Corrales
“Aquest mes us parlarem d’un CD per a sucar-hi pa. Proposem jazz del millor, FET A CASA NOSTRA. Es tracta d’un àlbum molt apte per a regalar i que evidenciarà el bon gust de qui així ho faci. El 1977, la càlida veu d'ARACELI AIGUAVIVA ens delectava a l'Hivernacle del Parc de la Ciutadella de Barcelona desgranant peces d'Ellington, Monk, Porter, etc. A principis del 2000, el debut discogràfic d’aquesta cantant, amb l’àlbum "Aiguaviva" del segell lleidetà SATCHMO JAZZ RECORDS, venia a potenciar el panorama de jazz vocal femení autòcton (amb valors de referència contrastada com Carme Canela, Laura Simó i Txell Sust) amb catorze temes combinant blues, bop i un parell de bossa nova, acompanyada per un bon gust quartet de músics.

ARACELI AIGUAVIVA ha sabut conjuminar una professió dins la judicatura amb la seva passió pel jazz vocal, fins a endinsar-se en el camp de l'estil a capel·la.

Ara, després de gairebé sis anys del seu primer disc, ens ofereix el nou CD "El ritme de les paraules", del mateix segell lleidetà. Es tracta d'un treball dedicat integrament a musicar poemes de JOAN MARGARIT que aquest, a la vegada, homenatja amb els mateixos a alguns dels grans protagonistes del jazz com Charlie Parker, Johm Coltrane, Art Tàtum i Billie Holiday.

Elscrèdits de la contraportada són tota una garantia respecte la banda que acompanya l'Aiguaviva amb noms de primera com Francesc Capella, Jaume Vilaseca, Curro Gálvez, Ramón Díaz, Marc Vila, Victor de Diego, David Pastor, Vicens Solsona i el grup vocal a capel·la "Musdeveus".

Cuadernos-de jazz, març-abril 2006

El Temps, 28/02/2006 – Alex Millan
“Els poemes jazzístics de Joan Margarit han trobat en Araceli Aiguaviva la seva traductora al terreny musical. La seva veu càlida trasllada amb coratge les lletres, acompanyada d’una banda d’extraordinària eficàcia.”

Serra d’Or, Gener de 2006 – Miquel Pujadó
“Joan Margarit és un enamorat del jazz. A la seva obra, no són pas pocs els poemes que parlen d’aquesta passió. Per al seu segon àlbum, la cantant Araceli Aiguaviva ha seleccionat onze d’aquests poemes (amb títols tan explícits com "Marxa fúnebre per a Art Tatum", "Charlie Parker", "Johm Coltrane", "Parker conversa amb la Mort", "Versos per a la Billie", "Matinada al Monumental" i "Concert a l'Europa" o tan evocadors com "Remolcadors entre la boira" -amb ecos de Chet Baker i Charlie Parker-, "Homenatge" -Clifford Brown hi és l'esmentat "Fill a l'hivern" i "Tendresa de fons" -sobre la presència i els sorolls del públic en els vells discos de jazz enregistrats en directe-), i els ha fet musicar per Francesc Capella, Xevi Garcia, Mercedes Delclòs i Eli Raspall. Araceli Aiguaviva, assessorada per Margarit, interpreta els temes amb convicció i sensibilitat, acompanyada eficaçment per un grup format per músics tan experimentats com el mateix Capella, el pianista Jaume Vilaseca, el guitarrista Vicenç Solsona, el bateria Ramon Díaz, el contrabaixista Josep M. “Curro” Gálvez i un considerable etcètera. Entre el jazz modern i el clàssic, l'àlbum fa alguna escapada cap a la bossa nova, i cal destacar "Tendresa de fons" i "Concert a l'Europa", cançons acompanyades només per a unes percussions i pel quartet vocal Musdeveus.-

La Vanguardia, 30/01/2006 – Karles Torra
“La inexistencia de una tradición poética asociada al jazz es uno de los agujeros negros de nuestra cultura y se agradecen iniciativas como la de Araceli Aiguaviva, que ha consagrado por entero su último disco (El ritme de les paraules) a los textos de Joan Margarit. Hablamos de un repertorio de once temas, que han sido musicados por valores emergentes: Francesc Capella, Eli Raspall, Xevi García o Martí Ventura."Aunque padecía un fuerte resfriado, la valiente cantante barcelonesa no quiso posponer la presentación de su nuevo material en la Nova Jazz Cava de Terrassa. A su grupo habitual (excepción hecha del saxofonista danés Yepe) también se sumó el poeta Joan MArgarit para introducir algunos de los poemas. Entre ellos, una sensacional Marxa fúnebre per a Art Tatum, un tierno y palpitante Charlie Parker o un lúcido Homenatge, perfilado alrededor de la figura de Clifford Brown y que el poeta aprovechó para dedicar al gran trompetista egarense Josep Maria Farràs."Sin entrar en otras lindezas interpretativas, dados los condicionantes, no es menos cierto que Araceli Aiguaviva realizó un notable trabajo a la hora de ajustar las inflexiones jazzísticas a la lengua de Ramon Llull. Lo hizo con mucha naturalidad y frescura, sin que se perdiese ni una palabra y sin dejar ningún cabo suelto. Todo en la voz de Aiguaviva fue jazz clar i català.”

El Punt, 28/01/2006 – G. Vidal

El Periódico, 27/28/29 de gener de 2006 – Roger Roca
“L’idil·li entre músics de jazz i poetes, com testifiquen el maridatge entre els grans de la generació del be bop o la fascinació que Jean Cocteau sentia pel swing, ve de molt lluny. La cantant Araceli Aiguaviva tanca el cercle amb el seu segon disc de llarga durada. En el treball, titulat El ritme de les paraules, Aiguaviva posa música als versos que el poeta Joan Margarit va dedicar, al seu tron, a John Coltrane, Billie Holiday, Art Tatum, Lee Konitz i altres immortals del gènere."Un poemari de temàtica exclusivament jazzística que Aiguaviva estrena en directe amb la participació de Margarit com a rapsode. Miguel Poveda, per cert, inclou un poema del mateix Margarit en el seu recent compacte, Desglaç. Acompanya la cantant el seu grup habitual, que lidera el pianista Jaume Vilaseca.”

El País, 12/01/2006 – Miquel Jurado
“Araceli Aiguaviva és una de les nostres cantants de jazz amb més anys sobre els escenaris. La seva és una tasca incansable, l’últim fruit de la qual és El ritme de les paraules. Es tracta d’un magnífic treball que ha fornit a mitges amb el poeta Joan Margarit i en què es basteixen sòlids ponts que posen en relació el jazz i la poesia catalana contemporània."Aiguaviva ha escollit 11 poemes de Margarit, tots ells centrats en el jazz o que tenen essències tangibles de la música afroamericana, i els ha cantat amb les partitures que han escrit per a l’ocasió Francesc Capella (ell és també el pianista i director musical d’aquesta producció), Xevi García, Eli Raspall, Martí Ventura i Mercedes Delclós.”

Diari de Terrassa, gener 2006

El Triangle, gener 2006

Avui, 27/12/2005 – Teresa Vallbona
“La cantant de jazz Araceli Aiguaviva, presenta el seu segon disc, El ritme de les paraules, una posada en música amb ritmes jazzístics dels poemes de Joan Margarit. L’elecció dels textos no ha estat feta a l’atzar, sinó que s’ha optat pels poemes que Margarit dedica al jazz i als seus mites i protagonistes. Cada cançó representa un petit homenatge: Art Tatum, Charlie Parker, John Coltrane i Clifford Brown són alguns dels grans del gènere representats."Joan Margarit no només hi ha aportat els seus poemes, sinó que també va actuar en la presentació del cedé, un espectacle multidisciplinari en què a la força de la música de club de jazz s’hi van sumar el poeta i la projecció audiovisual, com a representació de tres disciplines que no estan tan allunyades: ‘Hi ha tres coses que van juntes al segle XX, el jazz, la poesia i la novel·la negra. El protagonista és dur, marginat i té una gran dignitat’, comenta Margarit al final del disc.”

Diari de Sabadell,, 22/12/2005

Avui, 14/12/2005 – J.M. Hernández Ripoll
“Segon disc de la cantant, amb composicions que posen ritme de jazz a poemes de Joan Margarit. Sota la direcció musical de Francesc Capella, aquest és un disc recomanable per a orelles delicades.”

Avui, 14/12/2005 – Pere Pons
“Sense estripades ni estirabots, sinó més aviat ancorats en les arestes clàssiques del jazz modern, poeta, músics i veu postulen a l’uníson una proposta plena de lirisme càlid i suau. Es diria amable per la serenor i l’academicisme vocal d’Araceli Aiguaviva; solvent per l’ofici i les bones meneres d’una nodrida participació d’instrumentistes sota les ordres del disciplinat i respectuós Francesc Capella, però en el fons acaba sent punyent i colpidora gràcies a la fondària i el retruc de les paraules, l’expressió, el punt de vista i, fins i tot, la fatalitat que desborden els versos de Joan Margarit. Aplicant el ritme a les paraules, tal com ho especifica el disc en el seu enunciat, Araceli Aiguaviva s’esforça per injectar vitalitat, frescor i un cert punt d’innocència a un imaginari poètic tocat per la mort, la foscor, el misteri, la duresa, el dolor i l’hivern. La feina dels músics sembla també que busqui reduir la fiblada emocional de cada estrofa. El resultat d’aquesta nova trobada entre els poemes de Margarit i el jazz ens ha concedit un híbrid que beneficia totes dues parts.”

Jaç, Hivern de 2005 – Marc Alzina
“Inspirada pel jazz, bona part de la poesia de Joan Margarit és la que ha motivat la vocalista Araceli Aiguaviva en la confeciió d’aquest disc, farcit d’uns versos d’esperit bopper que denoten l’apassionament del poeta per una música que l’ha atrapat en el més profund.”

ABC, novembre 2005

La Vanguardia, agost 2005

Revista del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, gener 2005

Fòrum 2004, 31/08/2004 – Redacció
“Araceli Aiguaviva és la veu del grup de jazz Aiguaviva Quartet. La seva veu serena es barreja amb els ritmes del swing, el blues o les melodies brasileres. Aquesta barcelonina contraresta el que ella anomena “manca d’estudis musicals” amb una veu i una capacitat d’improvisació i atracció del públic dignes de ser admirades.”

Diari de Terrassa, 22/02/2003 – Pamela Navarrete
“[...] formación que encuentra muchas de sus grandes bazas en los conciertos en directo. “"“«Además de que sean temas que me lleguen a gustar, queremos que la gente se lo pase bien y poder establecer una buena comunicación con el público», explica la cantante."La mejor forma de atajar el camino es encontrando piezas que «den juego para improvisar, y con los que crear un clima caliente con el público». Al principio, reconoce, «sí que estuve buscando ciertos autores», pero luego fueron cayendo en sus manos piezas con las que fomentar la conexión con el público.”

El Punt, juliol 2001

Revista Jano nº 1348, 08/06/2000 – Albert Mallofré
“Según esta exposición apresurada, el éxito corrió al principio de boca en boca, pero llegó a ser de dominio públicoy, como no podía ser menos, al final se ha producido una visita consciente de la artista inesperada a un estudio formal de grabación de discos. El resultado no se ha hecho esperar, y el compacto consiguiente ha visto la luz, proyectando el nuevo Aiguaviva Quartet al ámbito de la concurrencia discográfica. Con gran fuerza y con notabilísimos resultados. En el sumario, 14 títulos superclásicos, del género que hemos descrito, y otras tantas demostraciones de tacto y de sensibilidad, de sentido del ritmo y de una reivindicación muy personal de la melodía. Afrontando además, con valentía, un handicap añadido, y es que se administran temas muy oídos, con precedentes memorables en la voz de múltiples intérpretes famosos, de modo que este swing togado resulta doblemente robustecido. Para mayor sorpresa general.”

El Periódico, 26/05/2000 – J.A.Cararach
“La cantant Araceli Aiguaviva, acompanyada per un sòlid trio, pren riscos sense complexos en el seu debut discogràfic i repassa diversos pals jazzístics que van dels estàndards nord-americans als clàssics brasilers.”

La Vanguardia, 25/04/2000 – Redacció
“[...] el grupo se caracteriza por la capacidad de improvisación de sus componentes, así como por su elevada formación musical.”

Diari de Tarragona, 01/10/1999 – Redacció
“La qualitat sonora del quartet queda per sobre pràcticament del be i el mal, [...] La veu de l’Araceli destaca pel seu moldeig clàssic, tallat pel patró d’Errol Woiski, que – entre altres – li va fer de professor de cant en els seus inicis."Precisament, Aiguaviva va destapar la seva faceta d’intèrpret de jazz fa només uns anys, de forma bastant tardana tenint en compte la seva edat (50 anys). Malgrat això, i utilitzant la veu de l’experiència popular, es pot dir que mai és tard per aprendre i molt menys quan el talent és innat.”

El 9 nou, 07/06/1999 – Redacció
“Araceli Aiguaviva va acompanyar-se de músics diferents dels que estaven anunciats; van ser José Reinoso, al piano, Miquel Àngel Cordero, al contrabaix, i Ramón Díaz, a la bateria."Malgrat que va començar una mica freda, com el públic, Araceli Aiguaviva va recrear cada composició i la seva veu oferia varietat de registres, càlida, sovint, aguda, a vegades, i sempre amb ritme. Cap al final de la primera part, el públic s’animava més i començava a seguir el ritme, amb mans i peus."El repertori d’Araceli Aiguaviva inclou swing clàssic i s’introdueix en el blues – un blues va tancar la primera part – , la bossa, el funk i les balades.”

La revista del Vallès, 07/06/1999 – Redacció
“A la veu característica i personalíssima d’Aiguaviva, cal sumar també la participació del pianista granollerí Ventura, que forma part del quartet i que segueix tocant fort.”

El Periodico, abril 1999

El Periódico, 22/02/1999 – Rafa Julve
“Araceli Aiguaviva, que a més a més de ser la directora artística del cicle actua amb el seu quartet, reconeix que l’èxit ha estat rotund. Quan el cicle va néixer el 1995 era de fulla caduca: moriria amb l’estiu. «No obstant, es va fer una prova la tardor passada i la resposta va ser excel•lent. Per això s’ha prorrogat fins a l’hivern.»”

Diari de Sabadell, 14/04/1998 – Carles Cascon
“Acostumada a dictar sentència, a la magistrada no li molesta posar-se de nits en mans d’un jurat popular. En realitat, li encanta.”

La Vanguardia, 29/05/1997 – Joaquim Roglan
“Los grandes Duke Ellington, Cole Porter y George Gerswing marcaron un hito en la música de este siglo y su señoría Aiguaviva les aporta una estética original y una recreación personal acompañada de piano, batería y contrabajo. [...] pusieron energía y delicadeza a una música que sacude los areos del Jamboree y la sensibilidad del público. "Una dama sin toga, vestida de rojo y negro, con un balanceo que invita a la intimidad, bordó temas que evocan el Harlem Neoyorquino, Georgia, Nueva Orleans o Bahía. Ramón Díaz con sus solos de batería, Curro Gálvez en el contrabajo y Joan Díaz en el piano mejor afinado del jazz que se escucha en Cataluña acompañaron la voz de una persona que hace olvidar que el poder judicial es a veces política, economía, escándalo o error. "[...] antes que una toga hubo y hay una fiel amante del jazz."Acabó el recital, pero el público apeló y su señoría Aiguaviva tuvo que interpretar otro blues.”

El Mundo, 28/05/1997 – Rafael Vallbona
“Araceli agarra el micro, cierra los ojos un instante y se transporta a la década dorada del swing y de las grandes big bands.”

Diario de Sabadell, 22/04/1997 – Redacció
“Con todo, la artista logró demostrar un claro talento innato, modelado con el estudio, para enriquecer con sus atributos vocales las canciones de Cole Porter o de Duke Ellington.”

Diario de Terrassa, 22/04/1997 – Pamela Navarrete
“[...] la artista logró demostrar un claro talento innato, modelado con el estudio, para enriquecer con sus atributos vocales las canciones de Cole Porter o de Duke Ellington.”

El 9 nou, 18/04/1997 – Redacció
“Araceli es recolza, en les seves interpretacions, en el trio format per Joan Díaz al piano, Ramón Díaz a la bateria, i Curro Gálvez al contrabaix. En conjunt, formen un quartet molt enèrgic però que no deixa de destacar matisos amb tota la delicadesa necessària.”